El Club Deportivo Montcada ha iniciat la pretemporada i ho fa fet amb més d’una trentena de jugadors a prova. Amb Remo Forzinetti a la banqueta, els montcadencs volen deixar enrere les males temporades experimentades en l’últim lustre per tornar a il·lusionar a una afició ‘verda’ que encara no ha oblidat els nou anys de l’equip a la Primera Catalana.
Amb un somriure permanent, i mostrant-se molt orgullós del seu cos tècnic, el nou tècnic del CD Montcada atén a Temps Afegit per explicar que cal esperar del nou projecte i parlar del que espera de la nova temporada al grup 5 de la Segona Catalana.
Quines són les seves sensacions després dels primers entrenaments?
Estic molt content i satisfet amb les magnífiques instal·lacions, amb els jugadors que han vingut a provar i amb tot el que he vist fins al moment.
Al costat de dues o tres renovacions, la resta de l’equip sortirà de l’amplia base de jugadors que té a prova. Aquest fet li permetrà fer un equip al seu gust, no?
Sí. Vaig seguir a l’equip la temporada passada i no va rendir com s’esperava. He arribat i m’han brindat l’oportunitat de començar de zero, -amb tan sols dues o tres renovaciones-, obrint-me així un gran ventall de possibilitats per incorporar futbolistes que coneixíem o que podem descobrir aquestes setmanes. És una gran oportunitat.
Mentre que Remo Forzinetti ve amb un bagatge -com jugador i tècnic- vinculat a la lluita pels títols, el CD Montcada en els últims anys s’ha vist ancorat a Segona Catalana i fins i tot va poder baixar a Tercera Catalana de no ser per la suspensió del campionat arran de la pandèmia. Aquesta renovació total de la plantilla pot venir influenciada pel contrast de sensacions que es troben amb la seva arribada?
Com dius, per fortuna he pogut competir, en molts dels equips en què estat, per una gran majoria de títols. Està clar que l’objectiu a Montcada és canviar tot: tant la metodologia d’entrenaments com la mentalitat dels futbolistes. Vull començar de zero, així ho vaig transmetre a Ramón Salvanyà i la resta de junta directiva. És el moment de deixar enrere tot el passat i centrar-nos a estar a la zona alta de la Segona Catalana.
La seva gran trajectòria com a jugador és un punt a favor o un handicap en forma de pressió a l’hora d’iniciar-se com a entrenador?
Uf, hi ha moltíssims casos de jugadors que han estat referents en l’àmbit mundial i després com a entrenadors no han rendit ni han sabut gestionar grups. La meva idea és mantenir a les banquetes el nivell que vaig donar sobre la gespa i situar al meu equip a la zona alta de la seva lliga temporada rere temporada.
Com a tècnic, va viure a la UDA Gramenet la seva millor etapa en un projecte que tenia com a únic objectiu l’ascens de categoria. En la seva arribada a Montcada i Reixac, manté aquesta exigència encara que la pressió no sigui tan elevada?
Quan comences de zero sempre penses a estar a dalt. L’objectiu del nostre cos tècnic és lluitar per la zona alta, ja que ens han brindat la possibilitat de fer un equip a mida del que nosaltres busquem i volem. Hem iniciat la pretemporada de forma tan primerenca per poder escollir bé i que després no hi hagi presses.
Com és el Remo Forzinetti entrenador per a qui no el conegui?
És un tècnic al qual li agrada molt tenir la pilota i que el seu equip pressioni a dalt. Com a futbolista sempre vaig ser molt ofensiu i, en aquest sentit, cal dir que el Municipal de La Ferreria permet jugar molt bé a futbol.
El grup 5 de Segona Catalana, que ve a ser el tradicional grup 2, reuneix una infinitat de clubs històrics del futbol català. A més, hi ha un conjunt destacat d’equips que s’han marcat com a únic objectiu l’ascens de categoria. Com valora el campionat amb aquesta pressió que s’afegeixen els seus rivals?
És un grup molt i molt complicat. A més, hi ha molts camps de dimensions petites, que complica bastant la situació a conjunts com el nostre que competim a casa en un estadi de grans dimensions. Tot i això, crec que tenim jugadors per competir en tots els llocs i amb aquesta mentalitat és amb la qual treballarem.
En aquest sentit, com planteja el canvi de dimensions que experimentaran, pràcticament, cada setmana?
A casa tindrem un estil molt definit. La setmana que ens toqui jugar en camps de reduïdes dimensions el que farem serà treballar més exercicis en espais curts i inculcar al grup que no podrem arriscar tant en la sortida de pilota. Si en aquest tipus de partits hem de jugar més directes, anirem i ho farem, no queda una altra.
Quins equips creu que estaran en la lluita per pujar?
Diria que CCD Turó Peira, UDA Gramenet, que enguany celebra el seu centenari, San Juan Atlético Montcada i esperem que nosaltres (rialles). Intentarem ser-hi sense fer excessiu soroll. Veurem si arribem a gener entre els quatre primers.
El derbi arriba aviat a la quarta jornada. Era partidari que fos així o preferia que s’hagués produït més endavant?
La quarta jornada ve de deu. Farà un mes de competició, pràcticament, i els jugadors ja sabran que és el que volem plantejar. És un partit preciós i serà una forma de reenganxar als aficionats.
Com a futbolista combinava la tècnica amb un esperit de lluita que es feia visible en cada acció del joc. És el tipus de jugador que busca per al seu equip?
Sens dubte. La Segona Catalana obliga a lluitar, pressionar i combatre molt. Per més que les dimensions de La Ferreria ens puguin beneficiar, cal no oblidar que el rival també podrà plantejar un bon futbol i posar en joc totes les seves bonances. Per poder aconseguir un equilibri en totes les facetes, tenint en compte que com dius jo he estat sempre un jugador molt ofensiu, tinc en el meu cos tècnic a Joaquín Medinilla ‘Pipa’. Durant la seva trajectòria com a jugador, Pipa va ser un jugador molt defensiu i gràcies a això ell pot incidir més en aquest aspecte al llarg de les sessions d’entrenament.
Quin tècnic l’ha marcat més en la seva llarga trajectòria?
L’entrenador que més em va marcar va ser Ramón Calderé. Em va fer debutar amb el CF Badalona quan era juvenil en un equip que tenia jugadors com Rubén Casado, Luis Blanco o Albert Càmara. A més, després em va portar a jugar a Terol. En aquest sentit, no vull oblidar-me de Guillermo Hoyos. Va estar en la pedrera del FC Barcelona i posteriorment va marxar a l’Argentina. El vaig tenir al juvenil del CF Badalona i també vaig aprendre moltíssim d’ell.
En la seva etapa com a futbolista del CD Montcada, a Primera Catalana, el club era l’entitat de referència del municipi futbolísticament i comptava amb una àmplia massa social. Un fet que ha canviat en els últims anys arran de la mala dinàmica esportiva. Com pot el seu equip recuperar el vincle amb l’afició i recuperar els aficionats perduts?
No és senzill. El que intentarem és que la gent s’enganxi a través del joc de l’equip. Vull que l’aficionat que vingui a La Ferreria vegi com lluita cada futbolista del seu equip en cada acció. Si el primer dia vénen 100 aficionats, en el vuitè espero a 300. Ara mateix només vull transmetre’ls que no es preocupin, que ho donarem tot per l’entitat.
Imatges: Temps Afegit
La nostra missió com a mitjà de comunicació és potenciar l’esport local i els seus protagonistes amb una informació veraç, reflexiva i diferencial. Volem donar veu a esportistes que es veuen silenciats davant una oferta informativa monòtona que no els dóna cabuda.
