“Estic molt content. És com un somni i amb les fotos semblaré un jugador de Primera”. Aquesta frase encara la recordo malgrat que ja han passat sis mesos del moment on vaig escoltar-la. A l’estiu, vaig poder assistir al primer entrenament dels conjunts formats per persones amb diversitat funcional i amb discapacitat auditiva del Futbol Base Montcada. Durant la sessió, un dels joves esportistes va apropar-se a la meva posició -sempre preparat amb la càmera i el mòbil- per saber els motius que m’havien portat a estar allà i per dir-me la frase amb la qual he iniciat aquest article.
Sorprès per ser un dels protagonistes de la meva tasca informativa, no va dubtar en explicar el que suposava per ell poder jugar a futbol. La seva il·lusió, que es reflectia encara millor en els seus ulls que en les seves paraules, va provocar que tots dos dibuixéssim un somriure. Un somriure que es va mantenir intacte en cada un dels jugadors dels dos equips al llarg de tot l’entrenament. Cada xut, cada aturada, cada acció del joc transmetia il·lusió i felicitat a dojo. Un optimisme del qual és difícil no contagiar-se.
No és fàcil gaudir tant a l’hora de cobrir un entrenament o un partit en un municipi on solen predominar els egos i les manies d’uns i altres en creure centre del món o pensar que la resta d’entitats estan en la seva contra. De qui es parla més, de qui es parla menys, quantes notícies uns, quantes notícies els altres. Quina mandra!
Un triomf col·lectiu de Montcada i Reixac
Allunyats de la voràgine competitiva que porta a molts clubs a perdre el cap i els diners per una categoria, aquests esportistes tan sols pensaven a gaudir de l’esport que tant els agrada. Aquests dos grups d’esportistes amb diversitat funcional han estat l’inici d’una aposta del Futbol Base Montcada, que ara es consolida amb l’acord amb Adimir. Una simple conversa amb les persones que formen part del projecte va ser suficient per veure la transcendència de l’acord. Això no va de colors, noms o escuts. Això va de ciutat i de fer créixer un municipi marcat, moltes vegades, per les seves diferències.
En un context com l’actual on imperen les notícies negatives, aquest acord suposa un alè de positivitat i bones sensacions. Sense competicions ni partits per la pandèmia, aquest grup de nois -amb l’ajuda del FB Montcada i Adimir- ja poden dir que han aconseguit un triomf. Una victòria sense punts, però d’aquelles que fan ciutat i que han de celebrar tots els qui estimen a Montcada i Reixac.
Imatge: Temps Afegit