Per què costa veure entrenadors joves en càrrecs de responsabilitat i prestigi? Porto mesos reflexionant sobre aquest tema i no trobo resposta. Només cal repassar els tècnics de les principals categories esportives d’Espanya per veure que no hi ha gent jove en càrrecs de responsabilitats. A la mínima oportunitat que sorgeix en alguna banqueta, els noms de sempre apareixen per tornar a l’acció malgrat que, en molts casos, el seu currículum només demostri fracàs rere fracàs.
En l’actualitat, costa veure entrenadors molt qualificats i amb molt talent en càrrecs importants i de prestigi. És un tema que no acabo d’entendre, ja que som un dels països amb més entrenadors formats, amb molt talent i bon nivell formatiu. Per això mateix, puc entendre que una de les raons sigui que som masses entrenadors i tots no hi cabem aquí. Molt sortim fora a agafar rodatge, experiència i després tornem però, tot i així, no és suficient.
Sota el meu parer, considero que són pocs els entrenadors joves amb càrrecs importants a Espanya. Només servim per entrenar a esports base o a categories regionals? En altres països com Anglaterra, Estats Units, o països asiàtics, he vist com aposten pel talent jove dels seus entrenadors i, fins i tot, pel talent jove d’entrenadors d’aquí. Em costa creure que no tinguem una mica més de cabuda si fora confien en el nostre nivell d’entrenadors.
Considero que per ser un bon entrenador has d’acreditar una formació ben completa, tenir i demostrar talent. Jo ho definiria com:
La capacitat de transmetre i comunicar les idees.
Àmplia gamma de coneixements futbolístics.
Positivitat, honestedat, energia i passió.
Prendre decisions justes i adequades.
Això penso que ho pot tenir i fer bé un entrenador de 30 anys com un de 55 anys. L’experiència suma? Sí. Ho és tot? No.
Me n’alegra veure el fitxatge d’un entrenador jove com Rubén De La Barrera en un càrrec de prestigi i importància com ser entrenador del Deportivo de La Coruña. Però com explico en aquest article, ha haver-hi una aposta més forta amb el talent jove dels entrenadors espanyols de qualsevol esport. Els joves volem i podem. Només calen oportunitats.
Imatge: Temps Afegit
Oriol Roig és un tècnic amb la distinció UEFA PRO, el màxim nivell que atorga l’organisme internacional. Formador de metodologia per a entitats dels Estats Units, Roig ha format part del futbol base del RCD Espanyol i l’acadèmia EFAO d’Okinawa (Japó). Actualment es troba a la Ballers Football Academy de Londres (Regne Unit).
Estoy totalmente a favor de la explicacion y reflexion que hace Oriol. Generalmente los grandes equipos tiran muchos de exjugadoees por el nombre y titulos ganados si parar a pensar si saben entrenar y llevar un grupo de jugadores, luego vienen los fracasos,. Espero que esta tendencia cambie pronto por el bien de todos aquellos que nos gusta el futbol. Gracias jovenes entranadores👍👍