Quina valoració fas del primer triomf de la temporada en un partit en el que vau anar de menys a més i vau signar una remuntada amb un parcial de 5-0 en la segona meitat?
Durant la primera part no vam ser nosaltres. Veníem de dur a terme una actuació molt completa a Palma, tant defensivament com ofensivament, però aquesta actitud no es va veure reflectida durant la primera meitat del partit davant CET10. La xerrada del descans va ser clara: havíem de canviar la intensitat, ja que estàvem molt nerviosos en atac i massa calmats en defensa. Per fortuna, els nois ho van entendre a la perfecció i vam aconseguir el triomf. Són tres punts molt importants per recuperar-nos del cop sofert a Palma, on vam caure amb un gol quan faltaven 26 segons. Sincerament, l’equip es mereixia aquesta alegria.
Després d’una temporada anterior on l’equip no aconseguia recuperar-se dels cops, en l’actual vau saber remuntar fins al 2-2 a Palma i ho vau tornar a fer front a CET10 passant del 2-3 al 7-3 definitiu. El com es produeix aquesta victòria diu molt del canvi anímic que ha protagonitzat el vestidor, no?
Sí, la mentalitat de l’equip respecte a la temporada anterior ha canviat. Durant aquesta pretemporada hem perdut davant equips de Nacional per la mínima i això fa efecte en l’àmbit anímic. No obstant això, tant la meva arribada com la d’alguns jugadors, al costat de la recuperació anímica dels nois que encara segueixen de la campanya anterior, han permès transmetre un aire guanyador al grup. Estem mentalment forts i som conscients que fent el nostre joc els partits són llargs i pot passar de tot. Creiem molt en el que volem fer.
La sensació que ens han transmès des del club és que el juvenil pot estar en la fase definitiva en la qual els equips participaran en la lluita pel títol. Comparteixes aquesta valoració?
Sí, hem de pensar com un club gran. El FS Montcada és una entitat històrica i no es pot permetre estar en la mitja taula o a la zona baixa. Fins fa res, competia a l’antiga Divisió de Plata i tots els seus equips estaven en les màximes categories. La junta directiva és conscient que el juvenil ho està donant tot i que és un equip format per jugadors de qualitat. A partir d’aquí, apareixeran elements amb els quals haurem de bregar com lesions, Covid-19 o arbitratges, però, com sempre dic, què la sort ens agafi treballant.
Com ha estat la teva arribada a l’entitat?
La temporada passada ja van intentar incorporar-me però vaig considerar que no era el moment. Aquest any vaig decidir fer un pas endavant, pujar de categoria i vaig acceptar el projecte sense dubtar-ho. Conec bona part de la plantilla, després d’haver-me enfrontat a ells, i vam fer la confecció de la mateixa a través de la informació que ja tenia i descarts que vam aconseguir d’altres entitats. En l’àmbit global, el club ens tracta de deu i puc dir que estem en el nivell que requereix la categoria: tenim recursos, comptem amb Paco com a entrenador de porters que és una referència a Espanya i disposem de Xavi com a segon entrenador que també és un luxe per com entén el futbol sala.
Per qui no et conegui, qui és Àlex Navalón?
Un entrenador amb sang argentina. Sóc molt, molt, molt intens. Em fico molt en els partits, no deixo d’animar els jugadors i de donar-los instruccions. Vinc del CN Sabadell on he aconseguit campionats i subcampionats, un fet que posa en joc el meu gen guanyador. Si l’objectiu de cada partit és guanyar, l’objectiu global ha de ser aconseguir el títol de lliga. No hi ha més.
Després del teu pas al CN Sabadell, debutes aquesta temporada a Divisió d’Honor. Quin ha de ser el teu proper repte com a tècnic?
Per ara vull gaudir de la meva estrena en aquesta categoria. Vull fer coses grans amb el FS Montcada. Tinc moltes ganes d’anar cap amunt i créixer però el meu objectiu principal ara és que ho faci el juvenil de l’entitat. La meva idea és que el FS Montcada vagi pujant categories.
Imatge: Temps Afegit
La nostra missió com a mitjà de comunicació és potenciar l’esport local i els seus protagonistes amb una informació veraç, reflexiva i diferencial. Volem donar veu a esportistes que es veuen silenciats davant una oferta informativa monòtona que no els dóna cabuda.
