Fa només uns dies, vaig rebre un WhatsApp d’un amic que em recomanava no perdrem una xerrada que havia trobat a Youtube. A mercè dels seus missatges, l’entusiasme de les seves exclamacions i les emoticones que va utilitzar, aquests 25 minuts de ponència el van fascinar. Entrar a l’enllaç i veure la xerrada era com a mínim obligatori donat l’ímpetu mostrat per ell durant la conversa.
Amb cert recel, forjat en una època on predominen els ‘coaches’, Mr. Wonderful i els gurus de l’emprenedoria, em vaig posar els meus auriculars i vaig restar atent a la xerrada a l’espera d’alliberar-me dels meus prejudicis per donar-li una oportunitat a les històries d’èxit. Res més lluny de la realitat. Encara que vaig aconseguir veure-ho sencer, el vídeo em va evocar en reiterades ocasions a altres que ja havia visualitzat amb anterioritat. Per fer-vos un breu resum, podríem dir que el ponent havia aconseguit crear del no-res un projecte innovador, d’èxit, que l’havia aconseguit sense suports ni la confiança dels seus i que tan sols ell va veure que podia triomfar amb això. Original, oi?
En la infinitat de xerrades que podem trobar a Internet -YouTube en particular- una gran majoria responen a l’esquema esmentat anteriorment. Per això, mentre repassava els cinc anys que han transcorregut des que vaig posar en marxa Temps Afegit amb motiu del llançament de la nova pàgina web, vaig buscar els punts en els quals poder utilitzar la fórmula màgica per causar aquest entusiasme que el protagonista de la ponència va aconseguir en el meu amic. Però no. No ha pogut ser. Aquesta és la història del no èxit de Temps Afegit.
Ho és perquè Temps Afegit no neix d’una necessitat latent en el qual el prota es troba sense més sortides i el futur és poc encoratjador; ho fa com a hobbie en els moments lliures després de la jornada laboral a la redacció d’un diari. Ho és perquè ni el mateix protagonista va imaginar que Temps Afegit podia convertir-se en el que actualment és ni podia generar tant d’interès i aconseguir xifres d’usuaris com les experimentades. Ho és perquè des de l’inici, Temps Afegit compta amb el suport i la confiança dels seus. Ningú li pren per boig ni posa pega alguna. Al contrari: els que han estat des de l’inici han estat els encarregats d’impulsar el projecte amb les seves paraules, han estat el motor del creixement fins a xifres inimaginables i el seu suport ha propiciat novetats com aquesta nova pàgina web.
Com veieu, no són pocs els motius per dir-vos que aquesta és la història del no èxit de Temps Afegit. La nostra història. Una història que a mi, personalment, m’entusiasma.
Christian Martínez és periodista i consultor de comunicació. Fundador de Temps Afegit, després del seu pas per les redaccions de Mundo Deportivo, El Periódico de Catalunya, Radio Marca o ElDiario.es, entre d’altres, ara forma part de l’equip de comunicació de l’agència de comunicació Ogilvy.
