Com arriba Juanjo Amigo, en un dels seus millors moments com a tècnic i acostumat a competir a Segona B, a acceptar la proposta del FS Montcada a Divisió d’Honor Catalana?
Jo surto de CFS La Unió a Segona Divisió B en un moment delicat per la situació del club tot i aconseguir la salvació. En el meu cas, no per haver entrenat en aquesta categoria em considero un entrenador que miri només això. A mi el que em motiva són els projectes i el que em va proposar Jaime Martínez en FS Montcada em va convèncer. En el moment en el qual em va cridar vaig tenir clar que volia anar-hi per la història i trajectòria que té el club.
Que et transmet el club per tal que t’incorporis a un projecte que ha estat marcat, en les últimes temporades, per la irregularitat i la nul·la estabilitat a la banqueta?
Jaime em transmet el creixement que està experimentant el club i m’explica el seu objectiu d’assentar les bases en tots els estaments. Ell es fixa en mi per la meva experiència i trajectòria i em veu capacitat per dirigir a un grup de jugadors que considera que estan preparats per fer un salt arran de la seva gran qualitat. El projecte és il·lusionant i em ve de gust formar part d’aquest.
Per on passa la teva fórmula per trobar l’anhelada estabilitat al club pel que fa al primer equip? Quins han estat els primers passos i les primeres decisions adoptades d’ençà que tanques la teva incorporació?
Treballar amb Jaime és molt fàcil. Des del primer moment em va donar la llibertat per confeccionar l’equip i els dos volem dur al club el més amunt possible. Tots dos vam creure que feien falta dues o tres incorporacions, ja que la resta de plantilla actual ja va demostrar la temporada passada tenir una projecció enorme. Hem intentat portar futbolistes de contrastada qualitat de categories superiors com Joan, Adrián o Adil. La seva aportació amb el combinat que ja hi havia aquí crec que donarà resultat. La meva fórmula és la de la feina i la de confiar i creure en el model de joc.
L’equip ha aconseguit incorporar jugadors de nivell com el cas de Joan Paredes i manté referents com Mario Litrán. El retorn del montcadenc des de la Segona B i l’arribada de futbolistes de categories superiors és la millor prova del canvi que ha suposat el nou projecte amb tu?
Evidentment. L’objectiu és estar el més amunt possible dins de les limitacions que hi ha amb futbolistes que no cobren un sol euro. Sense suport econòmic és complicat poder tancar determinats jugadors. El pas que ha donat Joan, l’arribada d’Adil o l’aparició d’Izán i Adrián per tenir una altíssima competència en porteria amb tres porters de molt nivell, potencia un grup il·lusionat amb el projecte i el model de joc que els hem presentat. Vull que estiguin el més connectats possible en l’objectiu de pujar.
Com afrontes el repte de la Divisió d’Honor Catalana? Una categoria en la qual partiu com a favorits i en la que si res canvia estareu dos o tres equips molt per sobre de la resta. Quina és la clau per estar a dalt?
La clau és el treball. Cal tenir humilitat, ja que els partits són molt difícils. Les etiquetes no importen; els detalls són els que marquen la diferència. Avui dia, he de reconèixer que estem en inferioritat en relació amb altres clubs pel que fa a entrenaments perquè l’Ajuntament i l’IME ens posen contínues traves. Som conscients de la problemàtica originada per la pandèmia, però crec que no haurien de posar-nos tantes dificultats a l’hora de voler aprofitar unes instal·lacions magnífiques. Només demano que ens autoritzin a explotar al màxim les instal·lacions respectant les mesures de seguretat.
En les últimes temporades el club ha tingut grans jugadors que han acabat marxant a categories superiors. Com es reté el talent que forma el club?
L’entrenador fa molt en aquest sentit. Quan es va fer oficial la meva arribada, vaig tenir oferiments de jugadors que volien venir i d’altres que han fet tot el possible per ser aquí com Joan o Adil. És cert que hi ha altres que han marxat a categories superiors, és normal. Tinc molt clar el que vull i busco jugadors que vulguin ser aquí i que ho facin convençuts amb el meu projecte. El que no vulgui estar a FS Montcada, ni el retindré ni entrarà al vestidor. No pagarem 200 o 300 euros per retenir esportistes.
Un talent que ve molt marcat per tenir el juvenil a la màxima categoria nacional, qui ha salvat la categoria gràcies a l’anul·lació dels descensos per la crisi del coronavirus. Quina importància té per tu poder disposar d’un juvenil a Lliga Nacional?
El juvenil és la joia de la corona d’un club. Si ho tens a la màxima categoria és la millor fórmula per obtenir futbolistes competitius que vulguin créixer i més amb el reclam del nom i història del FS Montcada. D’això es beneficia el club i ho farà el primer equip. Conec jugadors als quals vaig fer debutar com a juvenils. Amb l’equip que s’ha format aquesta temporada no passaran dificultats per aconseguir la salvació.
Per qui no et conegui, com és Juanjo Amigo entrenador i quina és la seva proposta futbolística?
Juanjo Amigo és molt metòdic, exigent i professional. Sóc molt competitiu i no m’agrada perdre. Vull jugadors valents que visualitzin el futur en clau guanyadora, que vegin l’èxit. Més enllà de respecte entre entrenador i jugador, m’agrada formar equips compactes i vestuaris units.
El teu nom es vincula a ascens de categoria, això és un al·licient o suposa un plus de pressió en cada repte que afrontes en la teva trajectòria?
La pressió me la poso jo. Als clubs als quals vaig normalment em demanen estabilitat i mantenir la categoria. Sóc jo qui exigeixo més i qui creu que es poden aconseguir lligues amb un treball metòdic i una exigència màxima. He tingut la sort -perquè l’he buscat i me l’he treballat- de viure diferents ascensos i gaudir de la Segona Divisió B. No acostumo a mirar el meu currículum, ja ho faré quan em retiri.
El binomi FS Montcada-Amigo és un projecte a llarg termini?
Signat no (rialles). Es tracta d’una relació d’una temporada, encara que espero que pugui seguir endavant durant molt més temps. Veurem si totes les parts estem d’acord en allargar la vinculació. La meva idea és poder fer-ho, però ara mateix només s’ha signat per un any. Tant de bo siguin molts anys més a Montcada i Reixac.
És desgavellat tornar a somiar amb un futur on el FS Montcada competeixi, de nou, a la Divisió de Plata?
No sé si és desgavellat. Jo no ho veig tan estrany. El FS Montcada no està a la categoria que mereix. Ara cal fer un treball d’exigència, anar pas a pas -sense córrer- i tocar de peus a terra. Necessitem suport d’institucions i evitar tots els problemes que ens estan sorgint per la incompetència de l’IME o l’empresa responsable del pavelló. Si tots ens posem en una mateixa direcció i aconseguim sumar patrocinadors per aportar un plus a jugadors diferents, podria pensar-se en tornar a estar a l’elit. Somnio a dur al FS Montcada on es mereix. L’entitat i la seva estructura està preparada per competir a Primera Divisió.
Imatge: Montcada Comunicació
La nostra missió com a mitjà de comunicació és potenciar l’esport local i els seus protagonistes amb una informació veraç, reflexiva i diferencial. Volem donar veu a esportistes que es veuen silenciats davant una oferta informativa monòtona que no els dóna cabuda.
